Xiuxiueig
El ball habitual és com un monòleg entre ballarins. El líder parla fort, i la persona que segueix escolta atentament. Direcció única.
El següent nivell és crear un diàleg: el líder deixa espai i moments perquè la persona que segueix pugui dir alguna cosa o suggerir un tema nou. Gairebé bidireccional, però un ha d’esperar que l’altre acabi la seva frase perquè ningú interrompi de manera brusca.
El que fa que el Fusion sigui realment diferent a altres balls és aquest concepte d’escoltar atentament els xiuxiueig
Tècnicament, aquesta mateixa tècnica es pot aplicar en altres balls amb música lenta, com en algunes variants de Blues, West Coast Swing o Kizomba. A la pràctica, s’utilitza molt poc, perquè no s’ajusta gaire als patrons tradicionals de guia i seguiment, on els rols estan ben definits, fins i tot quan s’intercanvien.
Quan el líder guia de manera suau i està pendent de la reacció de la parella, el ball es converteix en un veritable diàleg a dues bandes.
És una altra capa d’interacció, i això comporta nous requisits per a totes dues parts: els líders han d’estar escoltant i preparats per adaptar-se, i les followers han de tenir alguna cosa a dir.
Pot semblar complicat. Però alló que s’hi guanya és un diàleg de ball molt més ric i detallat, sense haver de canviar els rols ni prendre la iniciativa de l’altre! Bonic, oi?
Vegem un exemple pràctic. Partim d’un moviment molt senzill i veurem com es pot transformar.
Imagineu una parella cara a cara, reflectint-se, amb tot el pes sobre un peu. Un guia l’altre en un moviment lineal simple: transferir tot el pes d’un peu a l’altre.
La follower pot modificar aquest moviment sense interrompre. El canvi més senzill és pujar una mica a les puntes dels peus, amb els peus junts. Això, el líder ho interpretarà de manera intuïtiva com una proposta per fer girs tot seguit.
És només un xiuxiueig delicat, no un ordre ni un canvi de rols: el líder pot aprofitar aquesta nova oportunitat o seguir amb el que tenia previst. Una manera suau, però molt potent, especialment útil per a balls lents.
Amb el mateix moviment, una altra variació possible:
El follower pot transferir una mica més de pes del que s’esperava, quedant lleugerament fora d’equilibri cap al costat o cap enrere. Això crea un "guia de resposta" i suggereix al líder una trajectòria circular al voltant de la parella.
La interpretació musical (musicalitat) també es pot modificar de la mateixa manera. El mateix moviment, però afegint una mica de resistència en comptes de seguir de manera perfecta, pot alentir-lo i comunicar aquesta intenció a la parella. També es poden afegir petites pauses rítmiques per decorar el moviment i mostrar la interpretació desitjada de la música.
Aquesta manera d’ "escoltar els xiuxiueigs" enriqueix el ball amb nous sabors.
El Fusion permet fer-ho en qualsevol nivell, des del més micro fins al macro més lent. Els líders només han d’estar més atents i no "cridar" amb la seva conducció (que ja és un gran pas, oi?). I les followers han de practicar per tenir bones idees a compartir. I tots dos recordar que no es tracta de canviar rols, sinó de xiuxiuejar.
Gaudiu-ho! @Sir.Dancelot
